La història del grup Peix Fregit comença pels volts del 1972 quan els seus primers components (Maria Cervera, Josep Bastons i Manel Iglesias) cantaven en sopars, festes i actes diversos. Va ser el 1974 però, quan el grup va començar a anomenar-se “Peix Fregit”. L’estiu d’aquell any els varen convidar a la Cantada d’havaneres de Calella, però els tres components d’aleshores (Josep Bastons, Manel Iglesias i Pere Savalls) no tenien un nom que els identifiqués. Va ser a proposta de Manel Iglesias que el grup s’anomenés Peix Fregit. La raó no és una altra que als palafrugellencs ens coneixen per aquest nom. Un antic poema anònim del segle XVII comença així: “Palafrugell, peix fregit i jurioles a la brasa...”
Al llarg de tots aquests anys han anat passant pel grup diversos cantaires. Cada nova incorporació aportava noves sonoritats, però intentant no perdre l’essència i la nostra personalitat. L’any 1980 deixa el grup Manel Iglesias i la veu de baix la portarà Pere Bahí. Serà un canvi també en els arranjaments. Fins a aquell moment no hi havia massa partitures en el repertori, però la veu greu d’en Pere Bahí va obligar a fer retocs en les veus. És aquí on entra en escena Ricard Viladesau, el gran compositor de sardanes i havaneres, que amb els seus coneixements d’harmonia, dota d’uns arranjaments molt brillants al grup.
El 1987 en Pere Bahí és substituït per Jordi Tormo. És una incorporació jove. Provinent del cant coral, en Jordi havia “mamat” l’havanera de ben petit quan amb el seu pare sovintejaven les cantades espontànies de can Batlle de Calella les tardes dels dissabtes d’hivern. Una de les “aventures” a recordar d’aquells anys va ser el viatge que el grup a realitzar al Japó l’abril del 1989. Va ser el primer cop que un grup d’havaneres català cantava al país nipó.
Pere Savalls deixarà el grup l’any 1989. Amb ell marxa una veu de tenor inconfusible, càlida i viril. El substituirà en Josep Cruañas, de Cassa de la Selva, una veu versàtil i musicalment preparada. Amb ell el grup assoleix un seguit de temporades molt profitoses, amb el “rècord” de cantades en un any: 97. Per motius diversos en Josep acaba el seu recorregut amb el grup l’any 1999.
El buit deixat per en Josep Cruañas l’omplirà en Pep Nadal, provinent del món de l’orquestra. El grup aprofitarà la seva facilitat en els aguts per potenciar el treball amb les sardanes i comencen a ser molt habituals els solos tant d’ell com d’en Jordi Tormo. Aquesta serà una de les “marques de la casa”, sense oblidar però l’ajustament de les veus. En Pep també incorpora la seva guitarra, una de les altres novetats d’aquests anys.
Una altre canvi es produirà l’any 2007. En Josep Bastons decideix baixar dels escenaris després de 35 anys cantant arran i arreu i dirigint el grup. Això suposarà un replantejament radical del futur del grup. En Jordi Tormo truca a la porta d’un bon amic i magnífic músic: en Norbert Torrecillas. Serà un gir important en la musicalitat del grup ja que en Norbert ens acompanyarà amb el seu acordió. Mantenint això si, els arranjaments a tres veus. Encetem una etapa molt brillant i engrescadora que arribarà fins el 2012.
El 2013 suposa la darrera etapa que inicia el Peix Fregit. Plega en Pep Nadal i s’incorpora en Pere Molina. En Pere és també un bon amic d’en Jordi Tormo (es coneixen de la seva infantesa compartida a Sa Riera), i prové del món de l’havanera (ha cantat amb el duet Àmfora i el grup L’Empordanet). La seva aportació és la guitarra i una veu càlida i timbrada que dóna una nova i atractiva sonoritat al grup.